Toni Bellver, Carles Bellver, Enric Navarro, Enrique Silvestre i Jordi Adell treballaven l'any 1993 a la Universitat Jaume I de Castelló. Adell, com sempre, en el Departament d'Educació. I la resta en el d'Informàtica. Molt atents a les innovacions tecnològiques, un any abans ja s'havien fet un nom tots ells en crear el primer servidor Gopher (un sistema anterior a la web) del país i de l'estat. Navegant van topar amb la incipient web que Tim Berners-Lee havia creat l'any 1991 a Ginebra i que començava a despegar molt a poc a poc. I van decidir fer-ne una, de web.
Ara pot semblar irrellevant. Però en aquell moment a tot el món no n'hi havia més que unes dotzenes. Es van passar uns mesos fent proves a veure com funcionava aquell innovador sistema, que anava a canviar el món en una dècada. Amb un processador de textos per a Unix, que es deia Vis i que Adell defineix dient que era "tan potent com infame" van dissenyar el primer HTML. Van fer una pàgina sola. Amb un logotip de la Universitat i quatre enllaços. Segons que recorden (perquè el document no es conserva enlloc) "eren quatre icones en columna, amb un parell de frases a la dreta de cadascuna i el corresponent enllaç". Els quatre espais contenien una mena de benvinguda a la Universitat Jaume I, un enllaç al directori del personal de la universitat, un altre al servidor Gopher que ells mateixos havien creat un any abans i un darrer al sistema de dades de la Biblioteca de la Universitat. Tot instal·lat en una màquina Hewlett Packard, batejada amb el nom de Pere III. (Seguint un costum tradicional dels informàtics cada màquina es "batejava" i un grup de màquines de la UJI anaven seguint la cronologia dels reis de la corona catalana).
Quan, ja al setembre, van decidir que allò era efectivament un web van enviar un missatge a Tim Berners-Lee anunciant que l'havien posat en marxa, en un moment que en tot el món no arribaven ni a cent els servidors en marxa. I Berners-Lee els va afegir a la llista incipient de servidors que anaven apareguent arreu del món i que, en aquell moment, ell encara mantenia a mà signant sempre "Tim BL".
Igual que passa amb la primera pàgina web de l'UJI tampoc no es conserven còpies sistemàtiques d'aquells documents. Però els arqueòlegs de la xarxa han descobert al MIT una pàgina amb data de divendres, 29 d'octubre de 1993 on ja apareix el servidor de la Jaume I, catalogat en companyia de 178 servidors més, els únics que existien aleshores al món. La llista era formada gairebé totalment de centres universitaris. A Europa destacava el nombre de servidors a Suïssa, lògic si es té en compte que és allà on havia nascut la web, al CERN de Ginebra. Als Estats Units Califòrnia, Illinois (on Marc Andressen desenvolupava el Mosaic, el primer navegador) i Massachusetts anaven clarament per davant. A l'Orient Mitjà només hi havia un servidor a Israel, a la Universitat Hebrea i al Pacífic hi havia un grapat ja a Austràlia, el Japó, Nova Zelanda i Singapur. A la resta res de res. Això era tot el que hi havia. I era impossible aleshores preveure que en deu anys només el nombre de servidors connectats a internet anava a passar de 179 a entre 50 i 60 milions.
Deu anys després Jordi Adell, Toni Bellver i Carles Bellver treballen junts al Centre d'Educació i Noves Tecnologies de la Universitat Jaume I, atents encara a qualsevol innovació tecnològica i barallant-se en un soterrani replet de cables, estudis de videoconferència, tota mena d'ordinadors -sobretot Macintosh- i el mateix esperit de pioners que els ha convertit en una referència incontestable. I miren tot el que ha passat amb escepticisme. Varen crear un dels primers directoris del món, "Donde", en el qual varen invertir moltes hores i que es va fondre enmig de l'allau comercialitzadora del web. Però la tristor que va provocar aquell episodi la superen molt bé amb noves iniciatives i visions de futur. Ara van obsedits amb el RSS i la discussió sobre què vindrà al darrera del navegador. Qui sap en deu anys de què haurem de parlar?.